L’aigua és un nutrient important en l’alimentació animal, ja que té una incidència directa en els cicles biològics i és determinant per mantenir les constants fisiològiques adequades.

Serveix com a vehicle de nutrients i juga un paper important en la regulació de la temperatura corporal. D’altra banda, cal no oblidar que pot ser un important vector de transmissió de microorganismes patògens, per la qual cosa el seu control a l’explotació és fonamental.

Encara que no hi hagi legislació específica per a l’aigua de beguda, en les normatives que afecten a la producció ramadera es fa esment als requisits obligatoris que ha de complir:

  • L’explotació ha de tenir un sistema d’abastament d’aigua neta.
  • Concretament, els valors dels microorganismes s’han de trobar dins dels límits legals establerts en el Reial Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua per a consum humà.
  • Els equips per al subministrament d’aigua s’han d’ubicar de manera que el risc de contaminació de l’aigua es redueixi al mínim.
  • Tots els animals han de tenir un accés fàcil i directe a l’aigua.

Per complir els requisits esmentats, és aconsellable seguir les següents pràctiques d’higiene:

  • Netejar els abeuradors amb regularitat i mantenir-los en bones condicions d’higiene.
  • Evitar que l’aigua es barregi amb les dejeccions dels animals.
  • Si es tenen dipòsits acumuladors d’aigua, atendre el seu manteniment i netejar-com a mínim un cop l’any.
  • A més, hauran d’estar tapats permanentment.
  • Si l’aigua no procedeix de la xarxa pública, realitzar periòdicament analítiques d’aigua i verificar que l’aigua de beguda no està contaminada.